La Xina i els reptes de la modernització

Xina, una de les economies que més creix al món, ha presentat avui, dos dies abans de la cimera del G8, el seu primer pla per a combatre el canvi climàtic. Si be es tracta del segon país que més contamina, tant sols superat pels Estats Units, el pla presentat no contempla compromisos en matèria de reducció d’emissions de CO2. Ma Kai, president de la "Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma", ha afirmat que “Xina no considera acceptable que s’imposin compromisos de reducció d’emissions als països en desenvolupament, però ens fixem l’objectiu de reduir el consum energètic en un 20% al 2010, la qual cosa farà disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle”.
La política energètica xinesa és font de preocupacions entre els països rics. Una economia en fort creixement que no s’ha vist acompanyada d’una aposta per les energies renovables ha convertit al gegant asiàtic en un dels països que més contaminen, sobretot pel que fa a les emissions de CO2. El mateix Ma Kai ha reconegut que el seu país està previst que sobrepassi als EUA al 2008 i es converteixi en el que més gasos d’efecte hivernacle produeix.
A la vegada, la Xina ha apostat fortament per la energia nuclear a l’hora de cobrir les seves necessitats energètiques. Al no disposar dels recursos naturals suficients, l’aposta per l’energia nuclear es converteix en una opció geoestratègica, al dependre així en menor grau dels subministraments energètics que li podrien aportar els seus veïns (Rússia i les repúbliques ex-soviètiques, principalment). Segons la Agència Internacional per a l'Energia Atòmica, si Xina segueix el ritme actual de creació de centrals, sobrepassarà en energia d'origen nuclear produïda a països com Canadà o Rússia al 2020.
Però sovint, l’aposta per l’energia nuclear s’ha justificat des del punt de vista de que és la única que pot satisfer les necessitats energètiques xineses sense haver d’augmentar els nivells de contaminació i de producció de CO2. Es tracta d’un debat que a Europa es va començar a plantejar ja fa uns anys. A Espanya, per exemple, els defensors de les centrals nuclears afirmen que sense l’energia que aquestes aporten, augmentarien en un 8% les emissions de CO2 del nostre país. Fins hi tot James Lovelock, creador de la “hipòtesis Gaya”, va manifestar al 2004 que “la energia nuclear és la única energia verda”, en el sentit de que és la que menys contamina i a la vegada també la més segura.
En canvi, els detractors de la energia nuclear destaquen que, amb les tecnologies actuals, les centrals nuclears continuen siguent molt perilloses. No tant sols per als possibles accidents que es poden produir, sinó també perquè en l'actualitat no sabem encara què fer amb els residus radioactius que deixen les centrals. I deixant de banda la seguretat i la contaminació, també es sol afirmar que l'energia nuclear no és vàlida com a futura energia "global": les reserves d'urani s'ha calculat que, amb el ritme de consum actual, poden arribar a durar uns cent anys, però si s'extén l'ús de l'energia atòmica, s'acabarien en més poc temps. Acabades les reserves, hauríem de tornar a cercar una altra font d'energia, d'aquí que molts grups ecologistes afirmin que les úniques fonts d'energies vàlides a llarg termini són les energies renovables.