Disculpen si les llamo caballeros, pero es que no les conozco muy bien

Seguim amb les cites, aquesta d’un altre gran filòsof, Groucho Marx. M’ha vingut al cap quan pensava amb Esquerra Republicana, així que si hi ha algún “jerqui” d’ànima sensible, millor que no segueixi llegint.

Un dels últims xous que ha provocat ERC és la suposada creació d’un corrent intern sota el lideratge de Joan Carretero, corrent crític amb la direcció del partit perquè estaria venent Catalunya a Zapatero, és a dir, en llenguatge “jerqui”, a les hordes bàrbares de Madrid. Els corrents interns en la política espanyola no estan molt ben vistos, el sistema electoral no és molt proporcional i discrepar en públic de la direcció del partit sovint vol dir que et borren de la foto i se t’ha acabat la vida política (és a dir, el xollo), perquè muntar tu solet un partit polític nou, a Espanya, no és viable (la llei electoral no afavoreix als partits petits, al contrari que en d’altres països, com per exemple, Itàlia).

Però ERC és un partit diferent, és més divertit que no pas la resta. M’explico, ERC es regeix per un sistema assambleari, per la qual cosa les bases poden posar en qüestio la major part de les decisions que prenen els dirigents del partit. No és genial? La democràcia en estat pur!! Ara posem per cas que ets un dirigent d’ERC entrat en desgràcia. Posem per cas que et dius Joan Carretero. Tens el mono de tornar a entrar en els primers llocs en les llistes electorals i així poder aspirar a algún càrrec, has de mantenir el teu nivell de vida, no? L’opció de buscar-te una feina normal està descartada, fa anys que no en fots ni brot i, sobretot, anyores els anys en que et passejaves en cotxe oficial per Barcelona. Què puc fer? Fàcil, ERC fins ara provava de portar a terme una política basada en no cridar gaire l’atenció, defugint l’enfrontament directe amb Madrid per tal de poder esgrimir la bandera de la bona gestió. Venim de l’etapa del tripartit de Maragall i fins hi tot Carod Rovira s’ha cansat de fer el ridícul. Res més fàcil a Catalunya que acusar algú de que es ven al Gran Satan: Madrid. Així que ja l’hem liada, Carretero ja té el seu argument per a criticar la direcció, s’assegura un bon suport de la base del partit, suficient perquè no el facin fora d’una puntada de peu al cul, com passaria en qualsevol altre partit i, de rebot, em carrego l’estratègia del partit de no cridar l’atenció amb el tema nacional. O a sant de què us pensaveu que va venir aquella collonada d’anunciar que Esquerra pactaria amb CiU si aquesta acceptava fer un referèndum d’autodeterminació? A un pronto del Xavier Vendrell? L’amic Xavier és un home del partit, que fa allò que li diuen perquè sap que no es prou llest per aspirar a res més. Era Conseller de Governació, i, endevineu a qui havia substituït per tal d’accedir al càrrec? Sí!! A Joan carretero!! Calia demostrar que la direcció del partit no s’havia venut a Madrid, i aquestes demostracions de “collons” encanten a les bases d’esquerra, evidentment no les faran mai en Carod o en Puigcercos, les pataletes d’estratègia les deixem pels de la segona fila, que els de la primera ja la caguen prou solets.

ERC és segurement el partit català a on hi ha més ganivetades per l’esquena mensuals, penseu-hi sempre que escolteu a algún polític republicà dir que ha accedit al càrrec per mèrits personals i assereje aja deje.... ERC és també el partit català amb més inepte per metre quadrat, i si no em creieu, repasseu els currículums dels càrrecs electes d’ERC, podrieu començar pel d’Ernest Benach, President del Parlament, en cas de que tingués currículum...

Els que no em conegueu prou us pensareu que em mou un odi profund cap a ERC, no és així, em mereix el mateix poc respecte que la resta de partits polítics, si be haureu de reconèixer que és el més fàcil de criticar, i havia de començar per algún...