No, si al final acabaras per caure'm bé...

Em refereixo al senyor Pasqual Maragall. Les seves últimes declaracions crec que reflecteixen el que pensa la major part de la societat catalana. Vist l'Estatut que hem acabat tenint, tant de soroll no valia la pena. Però a Maragall li falta portar el seu argument fins a la seva conclusió lògica: el gran culpable és ell. Que els polítics espanyols d'esquerres, si be no tant agressius, en el fons són igual de centralistes que els de dretes, ho sabem des dels anys de la segona república. Algú va creure Zapatero quan va dir que respecaria el text de la reforma de l'estatut que sortís del Parlamant? Tothom tenia clar que aquell era un text de màxims, impossible de fer-li empassar sencer al PSOE. Per tant, com sempre, la negociació de veritat era la que es feia a Madrid, i Maragall, com a President, tenia la obligació de liderar-la. I no ha va fer, d'aquí el seu fracas, que li convendria reconèixer, i no donar les culpes a una suposada traïció de Zapatero.
Però tampoc cal donar-li les culpes exclusivament a Maragall. A Mallorca hi ha una dita que diu: "on no n'hi ha, no en cerquis". Vindria a dir que, si algú és tontet, no li demanis més del que pot fer. I si a més està mal acompanyat, no en pot sortir res de bo.
I recordem qui eren els companys de viatge del nostre president. Convergència i Unió: un partit més preocupat per sortir a la fotofinish que no pas pel que es pogués aconseguir realment. Les coses clares, el que volia CiU era que l'Estatut cremés Maragall, i ho van aconseguir. Esquerra: enviant com a negociador al pagesot del Puigcercos era molt difícil que aconseguissin res. A la memòria quedarà allò de "el nostre soport al President Zapatero és independent de la negociació per l'Estatut". Increïble, és com jugar a futbol renunciant a fer gols. Però d'un paio incapaç d'acabar polítiques a la UAB que n'esperaven... PSC: la relació entre els socialistes catalans i el que hauria d'haver estat el seu líder és digna d'estudi. Maragall donava la cara mentres Montilla, que tot això del federalisme no ho acaba d'entendre, li minava la seva ja escassa autoritat.