"La diferencia entre literatura y periodismo es que el periodismo es ilegible y la literatura no es leída."

Aquesta cita, igual que la del títol del blog, és d'Oscar Wilde. Si no heu llegit res d'ell, el primer que haurieu de fer és tancar el PC i anar a la biblio a arreglar aquesta disfunció (no, "El fantasma de Canterville" que et van fer llegir a l'institut no compta, així que espavila).
Apart de tenir llibres genials, l'amic Oscar també ha passat a la història per ser gay i per ser una màquina de fer frases enginyoses, aquelles que la gent amb pretensions culturals i ulleres de pasta en diuen "aforismes". Una altra certament genial és aquesta:

"No voy a dejar de hablarle sólo porque no me esté escuchando. Me gusta escucharme a mí mismo. Es uno de mis mayores placeres. A menudo mantengo largas conversaciones conmigo mismo, y soy tan inteligente que a veces no entiendo ni una palabra de lo que digo."

M'ha fet gràcia la frase del títol perquè m'hi he sentit identificat. A les classes amb el senyor Espada ens intentava inculcar una forma d'escriure que crec que en periodisme era realment inconvenient. Aviam, provar de ficar sempre la paraula més enrevessadament culta quan escrius algo només serveix perquè no t'entengui ningú. Està molt bé si vols quedar com un guays superculte, però la majoria de gent no entendrà el que escrius, i per tant, estaras fracassant com a periodista. Ho podem aplicar també a molts articulistes de diaris, el senyor B.Porcell, per exemple, i d'altre calanya del gènere. I per acabar, una altra del Wilde:

"Hay dos tipos de mujeres: las feas y las que se pintan."

Sí, era un missògen, però heu de reconèixer que és genial.