Abandonats per la història

El dia que pensis que tot et va malament, que el món és una merda, que tot et passa a tu,..., tranquil, no t’estressis, et puc assegurar que hauries pogut tenir molta més mala sort.
Per exemple, la teva familia podria haver format part dels més de mig milió de palestins que van haver d’abandonar les seves cases expulsats pels immigrants jueus després de la guerra del 1948, que implicà la creació de l’estat d’Israel. Exiliats, acabaren afincats en camps de refugiats als països àrabs veïns. Molts al Liban, a on no gaudien de cap dret polític, sense esperances de progrés econòmic ni de poder tornar mai a casa. Distribuits en 13 camps de refugiats, a on actualment hi viuen 400.000 palestins, un 10% de la població libanesa, saben que l’estat d’Israel no els permetrà mai recuperar les seves terres, a la vegada que a la comunitat internacional, la seva sort els és indiferent. Com al 1982, quan es produïren les matances de Sabra i Chatila, 30 hores en que milicies cristianes aliades d’Israel en la guerra contra el Liban es dedicaren a arrassar els camps de refugiats aprop de Beirut. Mai s’ha sabut del cert el nombre de palestins morts, entre 300 i quasi un miler. Només ens comencen a importar ara que sembla que Al-Qaeda aconsegueix captar més gent desesperada en els camps de refugiats palestins per als seus atemptats suïcides. I assegudets al sofà de casa, mentres pensem què farem el cap de setmana, ens extranyem que hi hagi algú que, en un punt del planeta que ni tant sols situem al mapa, decideixi suicidar-se fent-se explotar.